Història

Història de Sant Cugat

Del castrum romà i el monestir benedictí a la ciutat de prop de 100.000 habitants: la història de Sant Cugat, etapa per etapa.

Sant Cugat va créixer al voltant del seu monestir, aixecat sobre una fortificació romana al costat d’un camí entre Egara i Barcino. Durant segles els abats van marcar la vida de la vila; després van arribar la vinya, la carretera de la Rabassada, el tren i el creixement de la segona meitat del segle XX.

Aquest recorregut segueix l’ordre cronològic. Cada episodi indica la seva font, i el que prové de la tradició es marca com a llegenda.

Etapa 1

Prehistòria, Roma i època visigoda

1c. 2500-1800 aC

Primers habitants a la Cova de la Torre Negra

Les restes de poblament més antigues del terme són del calcolític. A la Cova de la Torre Negra, a Collserola, s’hi va trobar un recinte funerari amb enterraments individuals i ossaris col·lectius. Els vasos campaniformes trobats en confirmen la datació.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

2Època romana

Una cruïlla de camins romans

La zona era a prop de la Via Augusta. Per Sant Cugat hi passava una via secundària que unia Egara (Terrassa) amb Barcino (Barcelona) a través de Collserola. Documents del segle X situen el lloc al costat del vuitè mil·liari d’aquesta via.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Enciclopèdia Catalana

3Segle IV

El castrum Octavianum

Al lloc que avui ocupa el monestir s’hi va aixecar una fortificació romana, el castrum Octavianum. Les excavacions la daten cap al segle IV dC. D’aquí ve el nom de la plaça i de l’antiga parròquia de Sant Pere d’Octavià.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Enciclopèdia Catalana

4Abans del 313

Llegenda

El martiri de Cugat

Segons la tradició, poc abans de l’any 313 Cucuphas (Cugat), un africà arribat a Barcino per predicar el cristianisme, va ser martiritzat a la fortalesa. El lloc es va convertir després en espai de culte cristià i va donar nom a la població.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

5Segle V

Temple cristià en època visigoda

Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el territori va passar al regne visigot. Al costat de la fortalesa romana s’hi va construir un temple cristià, al voltant del qual es va formar un cementiri.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

Etapa 2

El monestir medieval

6717

Conquesta musulmana

La conquesta musulmana va arribar a Catalunya pocs anys després del 711. Segons l’Ajuntament, l’església visigoda de Sant Cugat va ser aparentment destruïda el 717.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

8985

Destrucció per Almansor i reconstrucció de l’abat Odó

Una de les ràtzies d’Almansor va destruir l’abadia el 985. L’abat Odó la va reconstruir a més escala i va obtenir una butlla papal que la feia independent del bisbe de Barcelona. Al segle XI el monestir es va convertir en un dels grans centres de poder i cultura del país.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

91120

Primera menció de la vila

Una butlla del papa Calixt II que confirmava les propietats del monestir esmenta «la vila del cenobi». És la primera referència documental a la vila. El Museu de Sant Cugat commemora la data amb l’exposició virtual «Vila de Sant Cugat, 900 anys».

Font: Museu de Sant Cugat («Vila de Sant Cugat, 900 anys»)

101145

Construcció de la Torre Negra

L’abat Armengol va cedir un territori a deu homes per construir-hi una fortificació i masies al peu de Collserola. La casa fortificada va passar després per les famílies Vilanova, Palou i Erill. Avui és de propietat municipal.

Font: Museu de Sant Cugat

11Segle XII

El claustre romànic i el primer nucli de la vila

El monestir va arribar a la màxima expansió i es van construir el claustre inferior i la part romànica de l’església; el claustre s’atribueix a Arnau Cadell, a partir del 1190. Al voltant de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, on avui hi ha el Mercat Vell, es va formar un nucli estable de població, amb cases al llarg del camí que avui és el carrer Major.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Museu de Sant Cugat

121350

Assassinat de l’abat Biure

La nit de Nadal del 1350 l’abat Biure va ser assassinat per Berenguer de Saltells. El cas es va jutjar a la cort de Perpinyà.

Font: Enciclopèdia Catalana

13Segles XIII-XIV

Església gòtica i muralles

La resta de l’església es va construir en estil gòtic durant els segles XIII i XIV. A finals del segle XIV es va emmurallar el recinte monàstic; se’n conserva bona part de la muralla. Del mateix segle és l’aqüeducte gòtic de Can Vernet.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Visit Sant Cugat

Etapa 3

Edat Moderna

14Segle XVI

Recuperació i retaule d’Ayne Bru

Després de la crisi de la Baixa Edat Mitjana va arribar una recuperació lenta. Al monestir es van construir les galeries superiors del claustre, es va ampliar el recinte emmurallat i Ayne Bru va pintar el retaule amb «La Degollació de Sant Cugat» (1504-1507). D’aquesta època són les cases de Can Matas, al carrer Sant Domènec.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Museu de Sant Cugat

151714

Represàlies de Felip V

Després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, Felip V va ordenar enderrocar les defenses del monestir, tot i que només es van desmantellar les del portal major. També va expulsar l’abat Solanell.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

16Segle XVIII

Creixement i aigua a la plaça

La població va passar d’uns 400 a 1.000 habitants al llarg del segle. L’abat Gaiolà va fer arribar l’aigua de la font del monestir a l’actual plaça d’Octavià i l’abat Azara va introduir la filatura de cotó.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

Etapa 4

El segle XIX

171808

Batalla de Sant Cugat

Durant la Guerra del Francès, el 12 d’octubre de 1808 va començar al voltant de la capella de Sant Domènec la batalla de Sant Cugat. L’episodi s’explica avui en aquest espai dels Museus de Sant Cugat.

Font: Museu de Sant Cugat

181835

Fi de la comunitat monàstica

El 26 de juliol de 1835, després de saber-se la crema de convents a Barcelona, el monestir va ser assaltat i saquejat i es van cremar molts documents. Amb la desamortització de Mendizábal es va tancar la comunitat; el conjunt va passar a usos civils municipals i l’església es va convertir en la parròquia. La major part de les terres va passar als pagesos que les treballaven.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

191877

La carretera de la Rabassada i els estiuejants

Es va construir la carretera de Gràcia a Manresa; el tram entre Barcelona i Sant Cugat es va dir la Rabassada. Va servir per portar vi i llenya al pla de Barcelona i va convertir Sant Cugat en lloc d’estiueig, amb les primeres colònies i torres modernistes a l’Eixample sud.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

201887

La fil·loxera

Durant el segle XIX la vinya havia substituït els cereals, fins i tot dins del bosc de Collserola, i la població va passar d’uns 800 habitants el 1820 a 2.550 el 1877. L’arribada de la fil·loxera el 1887 va arruïnar molts pagesos i va provocar una greu crisi econòmica.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

Etapa 5

El segle XX

211917

Arriba el tren

El 1917 va arribar el ferrocarril des de les Planes, amb l’estació de l’actual plaça Lluís Millet. Va suposar un enlairament econòmic durador i l’inici de l’expansió residencial a l’altra banda de la riera.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Enciclopèdia Catalana · Wikipedia

221921

El Celler Cooperatiu de Cèsar Martinell

Cinquanta-un viticultors van fundar el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir i van encarregar el celler a Cèsar Martinell. L’elaboració col·lectiva va començar el 1922; la producció màxima va arribar el 1960 i l’últim vi es va fer el 1988.

Font: Museu de Sant Cugat

231926

Casa Aymat i la tradició del tapís

Es va construir l’edifici noucentista que acabaria sent seu de la manufactura de tapissos Aymat. El tapís és una indústria tradicional de Sant Cugat des de mitjan segle XIX, juntament amb els materials de construcció.

Font: Patrimoni cultural (Diputació de Barcelona) · Enciclopèdia Catalana

241936-1959

Guerra Civil i postguerra

Durant la República el municipi va tenir una intensa vida associativa i política. La guerra va començar el juliol de 1936 i el gener de 1939 l’exèrcit franquista va entrar a Sant Cugat de camí cap a Barcelona. La postguerra (1939-1959) va portar escassetat, repressió i castellanització de la vida municipal.

Font: Ajuntament de Sant Cugat

251958

Districtes i Valldoreix entitat local

El municipi es va reorganitzar en quatre districtes, amb els nuclis urbans de Mira-sol i les Planes-la Floresta. Valldoreix es va constituir en Entitat Local Menor, antecessora de l’actual Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), amb pressupost i òrgans propis.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Enciclopèdia Catalana

261960-2000

De la vinya a la indústria i els serveis

Des dels anys seixanta el creixement industrial i urbà va substituir l’agricultura. L’autopista i la declaració com a zona ZUR van atreure empreses d’alta tecnologia als polígons que envolten el nucli, i els serveis van passar a ocupar més del 70 % de la població activa.

Font: Enciclopèdia Catalana · Viquipèdia

271978

Títol de ciutat i ajuntaments democràtics

El 1978 Sant Cugat va rebre el títol de ciutat. El 1979 es va escollir Àngel Casas (PSC) com a primer alcalde democràtic des de la Segona República. Des del 2023 l’alcalde és Josep Maria Vallès (Junts).

Font: Ajuntament de Sant Cugat

Etapa 6

Sant Cugat avui

282003

Neix el Museu de Sant Cugat

El claustre del monestir acull el museu des del 2003. Avui el Museu de Sant Cugat és un museu descentralitzat amb espais al Monestir, el Celler Modernista, la Torre Negra i la Capella de Sant Domènec.

Font: Museu de Sant Cugat · Museu de Sant Cugat

292025

Prop de 100.000 habitants

La població va passar d’uns 30.000 habitants el 1975 a 97.959 el 2025, segons l’Idescat. Per nuclis: Sant Cugat 65.030, Mira-sol 17.743, Valldoreix 8.783, la Floresta 4.961 i les Planes 1.442.

Font: Ajuntament de Sant Cugat · Idescat

Sant Cugat del Vallès: dels enterraments prehistòrics a la ciutat actual

Un recorregut més detallat, en 61 episodis, que distingeix el que acredita l’arqueologia, el que coneixem pels documents i el que pertany a les llegendes.

La història de Sant Cugat del Vallès abasta molt més que el seu cèlebre monestir. És també la història de comunitats prehistòriques, explotacions agrícoles romanes, pagesos sotmesos a una poderosa senyoria, disputes per herències, vinyes, estiuejants, cooperatives, artistes i veïns que van defensar el seu entorn natural.

Per recórrer-la cronològicament convé distingir tres coses: el que acredita l’arqueologia, el que coneixem pels documents i el que pertany a les llegendes. Aquestes últimes formen part del patrimoni cultural, però els seus miracles i prodigis no s’han de confondre amb fets demostrats. Tampoc no hi ha una data única de «fundació de Sant Cugat»: el territori va estar habitat molt abans que sorgissin el monestir i la població medieval.

De la prehistòria a la fi de Roma (1–7)

1Prehistòria

Els habitants anteriors a qualsevol nom

Molt abans que existissin els noms de Sant Cugat, Valldoreix o Collserola, hi va haver persones que van fer servir aquest territori per viure, desplaçar-se i enterrar els seus morts.

Un dels testimonis més interessants prové de la cova de la Torre Negra, utilitzada com a espai funerari durant el Calcolític i el Bronze Antic, és a dir, en períodes situats entre el final de l’Edat de Pedra i les primeres societats que van emprar metalls.

Entre els objectes recuperats hi ha un recipient ceràmic que va formar part de l’aixovar d’un enterrament col·lectiu. El seu interès no rau únicament en la seva antiguitat: permet apropar-se a comunitats que ja tenien pràctiques funeràries compartides i dipositaven objectes al costat dels difunts.

La primera curiositat de Sant Cugat és, per tant, que un dels seus paisatges més coneguts conserva una memòria humana diversos mil·lennis anterior al monestir. No coneixem els noms ni les llengües d’aquelles persones, però sí una part del que van deixar materialment.

Font: Museus de Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Museus de Sant Cugat ↗

2Segles VI–III aC

El món ibèric i el Puig Madrona

A l’entorn de Valldoreix, la història institucional local situa un assentament laietà al Puig Madrona, entre els segles VI i III aC.

Els laietans formaven part del món ibèric del nord-est peninsular. La seva ocupació de llocs elevats es relaciona amb el control visual del territori, les comunicacions i l’organització dels recursos agrícoles.

El Puig Madrona ajuda a comprendre una cosa que després es repetirà durant segles: per entendre Sant Cugat no n’hi ha prou de mirar el centre urbà actual. Els turons, els passos de muntanya i les terres de conreu van ser determinants molt abans que existís una vila al voltant del monestir.

Font: valldoreix.cat

El Puig Madrona, a Collserola, vist des de Castellciuró
Imagen: pere prlpz · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
3Segles I aC–III dC

Un paisatge agrícola romanitzat

Durant l’època romana, el territori va quedar integrat en les xarxes econòmiques i de comunicació del Vallès i de la propera Barcino.

La presència romana no s’ha d’imaginar necessàriament com una ciutat compacta sota el Sant Cugat actual. Bona part de l’ocupació es distribuïa en explotacions rurals, amb habitatges, dependències de treball i espais d’emmagatzematge.

A Valldoreix destaca la referència a la vil·la romana de Mas Fuster. En altres sectors del municipi, els jaciments de Can Cabassa i Can Graells permeten estudiar l’ocupació i les seves transformacions, especialment durant l’Antiguitat tardana.

La vinya, l’olivera i els cereals formaven part del paisatge productiu. És una continuïtat cridanera: productes associats al món romà continuarien sent essencials per a les masies medievals i modernes, i el vi acabaria protagonitzant l’economia local del segle XIX.

Font: totsantcugat.cat

Imatges d’arxiu: Museus de Sant Cugat ↗

Restes de murs de la vil·la romana de Can Cabassa a Sant Cugat
Imagen: Pere prlpz · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
4Època romana

Els camins romans: Sant Cugat com a lloc de pas

L’emplaçament del futur monestir es trobava en una zona fèrtil i comunicada. Al seu entorn convergien itineraris vinculats a la Via Augusta i el camí entre Egara —Terrassa— i Barcino, que travessava Collserola per la vall de Gausac.

L’ocupació del petit turó on s’aixecaria el monestir es remunta al segle I dC, tot i que no s’ha pogut precisar del tot la naturalesa d’aquell primer establiment.

Això permet reconèixer un tret persistent: Sant Cugat va créixer en un territori de connexió entre la plana vallesana i Barcelona. Els camins antics, el ferrocarril i els túnels pertanyen a èpoques diferents, però tots ajuden a explicar-ne el desenvolupament.

Font: visit.santcugat.cat

5Inicis del segle IV

Cugat, el màrtir que donaria nom a la ciutat

El nom de la població prové de Cugat, conegut en castellà com a san Cucufato.

La tradició situa el seu martiri durant les persecucions contra els cristians d’inicis del segle IV, habitualment al voltant del 304. Tanmateix, convé separar l’existència d’un culte antic al màrtir dels detalls de la seva biografia transmesos per relats hagiogràfics.

Tampoc no s’ha de presentar com a indiscutible que cada episodi del martiri passés exactament on avui hi ha l’església. El que és històricament rellevant per a l’evolució del lloc és que el seu culte va quedar vinculat a Octavianum, i va proporcionar una referència religiosa al voltant de la qual es desenvoluparia l’establiment monàstic.

Així, el nom actual conserva la memòria d’una figura de l’Antiguitat, tot i que bona part del seu relat s’hagi elaborat mitjançant tradicions posteriors.

Font: Visit Sant Cugat

6Segles IV–V

Octavianum i una fortificació sota el futur monestir

A partir d’aproximadament el 325–350 va començar la construcció d’una fortificació en aquest emplaçament. Es tractava d’un recinte quadrangular d’uns 40 metres de costat, reforçat amb murs i torres.

La seva interpretació es relaciona amb la reorganització defensiva i viària de l’Imperi romà tardà. El lloc va continuar transformant-se fins a adquirir una marcada funció religiosa i funerària.

Aquí apareix una de les qüestions més suggeridores: d’on prové «Octavianum»?

S’ha relacionat amb l’emperador Octavi August, amb una distància de vuit milles i amb un personatge romà anomenat Rufí Octavià. Però són explicacions d’origen divers i cap no permet afirmar que August fundés Sant Cugat.

La plaça d’Octavià conserva, per tant, un nom antic l’explicació exacta del qual continua sent objecte d’interpretació.

Font: Visit Sant Cugat

Plaça d'Octavià amb el monestir de Sant Cugat al vespre
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
7Segles V–VIII

Entre el final de Roma i l’Edat Mitjana

El final del poder romà no va significar que el territori quedés buit.

Les necròpolis i els assentaments estudiats mostren la continuïtat i la transformació de comunitats rurals durant l’Antiguitat tardana. A Valldoreix destaca la necròpolis de Monmany, atribuïda als segles VII i VIII.

Aquestes restes permeten observar una història menys visible que la dels grans edificis: la de persones que conreaven, formaven famílies i enterraven els seus morts mentre canviaven les estructures polítiques i religioses.

És important no convertir aquests segles en un simple parèntesi entre «els romans» i «els monjos». Van ser una etapa fonamental per a la formació del paisatge medieval.

Font: raco.cat

El monestir i la vila medieval (8–24)

8Segle IX

El naixement del monestir, sense una data fundacional segura

Després de la conquesta franca de Barcelona el 801, la reorganització del territori va afavorir la implantació de comunitats religioses.

Els monestirs servien com a centres de culte, però també com a instruments d’ocupació agrícola, administració i consolidació del poder.

No es coneix el moment exacte de la fundació del monestir de Sant Cugat. La primera notícia documental conservada és del 878, quan un precepte de Lluís el Tartamut confirma al bisbe de Barcelona la domus de Sant Cugat i Sant Feliu, situada a Octavianum.

Per tant, el 878 és una primera referència documental, no necessàriament l’any en què va començar la comunitat. Entre els primers abats coneguts hi ha Ostofred.

Font: Visit Sant Cugat

Façana principal del monestir de Sant Cugat amb portal i rosassa
Imagen: Josep Renalias · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
9985

El saqueig d’Almansor i la pèrdua de l’arxiu

L’expedició d’Almansor del 985 va afectar greument el comtat de Barcelona i el monestir.

Part de la comunitat va buscar refugi a Barcelona. L’abat Joan i alguns monjos van morir, i l’establiment va patir un saqueig.

No coneixem amb precisió tots els danys arquitectònics, però sí la importància de la pèrdua documental: es van cremar o van desaparèixer documents que acreditaven propietats i drets.

Per a una institució medieval, perdre un arxiu suposava comprometre la seva capacitat per demostrar qui li devia rendes, quines terres posseïa o quins privilegis podia exercir. Els pergamins eren també instruments de poder.

Font: visit.santcugat.cat

10986–1010

L’abat Odó i la reconstrucció del poder

La recuperació del monestir va quedar vinculada a l’abat Odó.

La seva actuació va incloure la restauració de garanties jurídiques i patrimonials després de la crisi. El 986 va obtenir un precepte del rei Lotari que forma part dels fonaments documentals del domini monàstic.

La reconstrucció consistia a assegurar edificis i terres, però també a recompondre relacions d’autoritat. El monestir es convertiria en una institució amb capacitat per intervenir intensament en la vida dels qui habitaven els seus dominis.

Font: visit.santcugat.cat

11Segles X–XII

Valldoreix i Canals, una història amb personalitat pròpia

El territori de Valldoreix apareix en la documentació medieval amb formes relacionades amb «vall d’Aurexio».

La història de Canals es va articular al voltant del seu castell i dels seus senyors. No era simplement una prolongació indiferenciada del nucli de Sant Cugat: tenia una trajectòria jurisdiccional pròpia.

El 1130 se situa la transformació de l’antic oratori de Sant Vicenç en la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.

Aquesta diversitat d’orígens ajuda a comprendre la personalitat que Valldoreix ha conservat fins avui. La seva història inclou el monestir, però també llinatges, parròquies i comunitats rurals amb dinàmiques particulars.

Font: valldoreix.cat

Església de Sant Cebrià de Valldoreix i la rectoria
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
12Finals del segle XI

Una gran potència monàstica

Sant Cugat va arribar a ocupar un lloc destacat entre els monestirs dels comtats catalans.

A finals del segle XI, la seva influència es va estendre mitjançant relacions de dependència amb altres cenobis, entre els quals Sant Llorenç del Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda i Sant Pau del Camp.

La imatge actual d’un claustre tranquil pot amagar aquesta dimensió. Sant Cugat era també una institució que acumulava rendes, administrava propietats i participava en les relacions polítiques i eclesiàstiques del seu temps.

La seva riquesa va fer possible el gran programa constructiu que encara defineix el monument.

Font: Museus de Sant Cugat

Claustre romànic del Monestir de Sant Cugat amb galeries d'arcs i jardí
Imagen: Enrique Íñiguez Rodríguez · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
131120

La primera menció de la vila

Una butlla del papa Calixt II del 1120 esmenta per primera vegada la vila del monestir.

Això explica la commemoració dels seus 900 anys, però no significa que el territori comencés a estar habitat en aquella data.

El creixement medieval es va organitzar al voltant de dos centres propers i diferents: el monestir i la parròquia de Sant Pere d’Octavià, situada a l’entorn de l’actual Mercat Vell.

Hi havia una església per a la comunitat monàstica i una altra per a la població. La vida dels veïns estava vinculada al monestir, però no era idèntica a la dels monjos.

Font: Del 1120 al futur

Imatges d’arxiu: exposició «Vila de Sant Cugat, 900 anys» ↗

Terrasses amb para-sols al costat del Mercat Vell de Sant Cugat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
14Segle XII

Mercats, oficis i una vila que comença a créixer

El Sant Cugat medieval va ser també un lloc d’intercanvi.

Al segle XII, el monestir celebrava una fira anual i va obtenir el dret d’organitzar un mercat setmanal. Al voltant de l’agricultura es van desenvolupar oficis necessaris per a la comunitat: ferrers, forners, fusters, sastres, teixidors i carnissers.

Molts veïns combinaven el treball agrícola amb activitats artesanals. La vila no era una ciutat mercantil de grans dimensions, però tampoc un conjunt de cases completament aïllades de les xarxes comercials.

El mercat va ajudar a convertir-la en un punt de trobada per al territori circumdant.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

Imatges d’arxiu: exposició «Vila de Sant Cugat, 900 anys» ↗

Mercat de Sant Pere, mercat municipal de Sant Cugat
Imagen: Pere López Brosa · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
151145

L’origen medieval de la Torre Negra

La història documentada de la Torre Negra remet al 1145, quan l’abat Armengol va cedir territori a un grup de deu homes per aixecar una fortificació i explotacions agrícoles.

La iniciativa es relaciona amb la protecció i la reorganització d’un sector afectat per les incursions almoràvits del 1114–1115.

La seva ubicació, al costat del camí cap a Barcelona per Gausac i Sant Medir, tenia importància estratègica.

La Torre Negra no s’ha d’imaginar únicament com un edifici militar: la seva història inclou l’administració de terres, el cobrament de rendes i el control sobre la població pagesa.

Font: Museus de Sant Cugat

Torre Negra entre xiprers i prats a Collserola, Sant Cugat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
16Cap al 1190–1220

Arnau Cadell i els 144 capitells

Entre finals del segle XII i inicis del XIII es va desenvolupar la gran obra escultòrica del claustre.

Els seus 144 capitells reuneixen motius vegetals, animals, escenes religioses i altres representacions. La seva varietat permet recórrer una part de l’univers visual de la societat medieval.

L’anècdota més cèlebre és la d’Arnau Cadell, que hi va deixar el seu nom i la seva representació treballant com a escultor.

En un monument on tants treballadors romanen anònims, aquest gest té una força extraordinària: un artesà va decidir que la seva identitat acompanyés la seva obra.

No vol dir que tots els capitells sortissin d’una única mà. Hi va haver un taller i un procés constructiu, però Cadell va deixar una empremta personal excepcionalment explícita.

Font: visit.santcugat.cat

Capitell del claustre amb la figura i la inscripció d'Arnau Cadell
Imagen: Josep Renalias · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
17Segles XII–XIV

Una església que canvia de llenguatge

El monestir actual és el resultat de diferents etapes.

L’església permet reconèixer el pas entre solucions romàniques i gòtiques. La gran rosassa de la façana, convertida avui en emblema de Sant Cugat, pertany a aquesta història d’ampliacions i canvis.

La curiositat consisteix en el fet que no contemplem una fotografia arquitectònica d’un sol moment, sinó l’acumulació de decisions preses durant generacions.

El claustre, el temple, el campanar i les dependències monàstiques van tenir ritmes de construcció i transformació diferents.

Font: visit.santcugat.cat

Rosassa gòtica de la façana del monestir de Sant Cugat
Imagen: Enfo · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
18Segle XIII

El «castell d’Octavià» i el poder de l’abat

L’expressió «castell d’Octavià» pot resultar desconcertant per a qui busca una fortalesa independent.

La seva importància medieval és també jurídica: el monestir va quedar equiparat a un castell jurisdiccional.

L’abat podia exercir atribucions que avui associem al poder públic, com ara imposar determinades càrregues, administrar justícia i controlar serveis.

La documentació i l’exposició històrica municipal recorden el costell, instrument de càstig i exposició pública, com a expressió d’aquesta autoritat.

Per als veïns, l’abat era una figura religiosa i, alhora, un senyor amb poder material sobre la seva vida.

Font: visit.santcugat.cat

Torre de la muralla est del monestir de Sant Cugat
Imagen: Enfo · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
191243–1306

Adelaida de Canals i la compra de la baronia

El 1243, Jaume I va concedir a Adelaida de Canals la jurisdicció del castell i la vila de Canals i de la quadra de la Vall de Lors.

La seva presència recorda que les dones de determinats llinatges podien tenir un paper rellevant en la transmissió i l’exercici de drets senyorials.

El 1306, l’abat Ponç Burguet va adquirir el castell i el seu terme per 27.000 sous.

L’operació va contribuir a ampliar el patrimoni del monestir i a integrar sota la seva influència un territori que havia tingut una trajectòria pròpia.

Font: valldoreix.cat

Mur nord del castell de Canals a Valldoreix
Imagen: Jordiipa · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
20Mitjan segle XIV

La pesta i la contracció de la vila

Les males collites i la pesta negra van frenar el creixement.

L’exposició municipal situa el màxim anterior a aquesta crisi en poc més de 1.500 habitants al terme, dels quals uns 500–600 residirien a la vila.

Són xifres que convé entendre com a reconstruccions històriques, no com a censos moderns.

La pèrdua de població va afectar les terres conreades, les cases i les rendes. Durant segles, la configuració del nucli urbà va conservar les conseqüències d’aquella contracció.

La història local no va ser una expansió contínua: hi va haver creixement, crisi, abandonament i recuperació.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

21Nadal del 1350

L’assassinat de l’abat Biure

Un dels episodis més dramàtics de Sant Cugat va tenir lloc la nit de Nadal del 1350.

Berenguer de Saltells i els seus acompanyants van entrar a l’església i van assassinar l’abat Arnau Ramon de Biure.

Al darrere hi havia una disputa testamentària. El pare de Berenguer havia deixat béns al monestir, i havia reservat una quantitat per al seu fill. Un arbitratge posterior va fixar un pagament que l’abat havia de fer i que no va complir en el termini establert.

L’explicació històrica és més complexa que la història d’un noble malvat que ataca sense motiu. Els relats conservats inclouen els agressors entrant armats i amb barbes postisses.

Una precisió interessant: tot i que popularment es parla de l’assassinat durant la «missa del gall», l’explicació històrica municipal es refereix a l’ofici de matines.

El crim va passar a la memòria col·lectiva i acabaria sent recreat a Pedra i Sang.

Font: visit.santcugat.cat

Nau central de l'església del monestir de Sant Cugat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
221350, llegendaLlegenda

La llegenda del gall que va cantar

La mort de l’abat va generar relats sobrenaturals.

Segons la llegenda, el gall de ferro del penell va cantar després del crim. També s’explicava que les campanes es van sentir fins a Montserrat i que l’herba no tornava a créixer pel camí per on van fugir els assassins.

Aquestes històries no són proves del que va passar. Sí que mostren la commoció causada per l’assassinat i com la comunitat el va convertir en un esdeveniment de dimensions gairebé còsmiques.

El crim és històric; el gall que canta pertany a la llegenda.

Font: cugat.cat

Campanar del monestir de Sant Cugat
Imagen: Josep Renalias · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
23Baixa Edat Mitjana

Els veïns davant la senyoria

La relació entre la població i el monestir no sempre va ser harmoniosa.

Els drets sobre terres, els tributs, els monopolis i la jurisdicció van generar conflictes i reclamacions. La història municipal conserva testimonis d’una llarga recerca d’una major capacitat d’actuació per part dels habitants.

L’exposició dels 900 anys inclou un privilegi de la reina Maria del 1423 i documentació sobre disputes jurisdiccionals.

És una perspectiva necessària: la història de Sant Cugat és també la història dels seus habitants intentant ampliar drets davant la institució que dominava el territori.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

24Inicis del segle XVI

Ayne Bru i un paisatge pintat

El monestir va encarregar un nou retaule major a Ayne Bru, realitzat en els primers anys del segle XVI.

La cèlebre representació del martiri de sant Cugat, conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, combina una escena de gran cruesa amb un paisatge d’enorme interès històric.

El fons ha permès estudiar com es representaven construccions relacionades amb Sant Cugat. El museu local assenyala, a més, la identificació tradicional d’una de les edificacions amb la Torre Negra.

La pintura té així una doble vida: obra religiosa i testimoni visual que cal interpretar amb cura, sense tractar-la com una fotografia exacta.

Font: museunacional.cat

Martiri de sant Cugat, pintura d'Ayne Bru al MNAC
Imagen: Ayne Bru · dominio público · Wikimedia Commons

Masies, vi i la fi de la senyoria (25–31)

25Segles XVI–XVIII

Masies, famílies i treball quotidià

Durant l’Edat Moderna, la vida de gran part del terme girava al voltant de les masies.

A Valldoreix, edificis com Can Cadena, Can Llunell, Mas Fuster, Mas Roig, Can Majó i Can Monmany conserven aquesta memòria rural.

La família era una unitat de convivència i de treball. La transmissió del patrimoni, sovint articulada al voltant de la figura de l’hereu, buscava mantenir l’explotació i la seva capacitat de sostenir la família.

La imatge monumental del monestir s’ha de completar amb la dels qui sembraven, podaven, reparaven eines i transportaven collites. Sense aquest treball quotidià no s’entén la riquesa del territori ni els seus conflictes socials.

Font: valldoreix.cat

Masia de Can Cadena a Valldoreix
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
26Segle XVIII

El vi canvia Sant Cugat

L’expansió de la demanda de vi i aiguardent va afavorir una especialització agrícola creixent.

La vinya va transformar l’economia i el paisatge. Al seu voltant van prosperar oficis com el de boter, a més d’activitats comercials, ceràmiques i constructives.

Les cases pageses incorporaven espais d’elaboració i conservació del vi. Alguns carrers i sectors urbans van créixer per allotjar les famílies vinculades a aquesta activitat.

El Sant Cugat dels cellers, els carros i les bótes va ser una realitat decisiva abans del Sant Cugat residencial.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

Imatges d’arxiu: exposició «Vila de Sant Cugat, 900 anys» ↗

27Segle XVIII

«Paga-li, Joan», la memòria que es balla

El Paga-li, Joan és una de les tradicions més característiques de la ciutat.

La dansa està documentada des del segle XVIII i es balla el 29 de juny, dia de Sant Pere, durant la Festa Major.

La seva conservació recorda que el patrimoni no es limita a edificis i objectes. També inclou gestos, músiques i formes de trobada transmeses entre generacions.

El mateix museu conserva un mosaic dedicat a aquesta dansa, mostra de com una tradició viva també pot convertir-se en imatge d’identitat local.

Font: Museus de Sant Cugat

28Cap al 1774

El Pi d’en Xandri

El naixement del Pi d’en Xandri se situa cap al 1774.

La tradició recollida en la documentació patrimonial el vincula a una delimitació de propietat. Fos quin fos el gest concret que en va originar la presència, l’arbre va acabar convertint-se en un referent del paisatge.

La seva capçada àmplia i la seva silueta aïllada van adquirir un valor que anava molt més enllà del d’un exemplar botànic.

Amb el temps seria un dels símbols més reconeixibles de Sant Cugat, especialment de la seva relació amb Collserola i de la defensa dels espais oberts.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural

El Pi d'en Xandri a Collserola
Imagen: pere prlpz · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
2912 d’octubre de 1808

La batalla de Sant Cugat

Durant la Guerra de la Independència, coneguda a Catalunya com a Guerra del Francès, Sant Cugat va ser escenari d’un enfrontament militar.

El 12 d’octubre de 1808, tropes franceses que tornaven cap a Barcelona després d’una expedició d’aprovisionament van ser derrotades.

El combat va començar a l’entorn de la capella de Sant Domènec i es va estendre cap a la població.

La petita capella conserva així la memòria d’un episodi que va connectar directament la història local amb les guerres napoleòniques. L’acció apareix fins i tot en una relació oficial publicada a la premsa de l’època.

Font: Museus de Sant Cugat

Ermita de Sant Domènec a Sant Cugat
Imagen: Deosringas · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
301811–1836

El final de la senyoria i de la vida monàstica

El poder del monestir va acabar mitjançant un procés, no en un sol dia.

El 1811, l’abolició de les jurisdiccions senyorials va suposar una ruptura fonamental. El 1835 va desaparèixer la comunitat monàstica i el 1836 la desamortització va convertir les seves propietats en béns de l’Estat destinats a ser alienats.

El 26 de juliol de 1835, els últims monjos van abandonar el monestir definitivament.

Amb això es va tancar aproximadament un mil·lenni de vida comunitària. L’església i el conjunt monumental van continuar formant part de la població, però la seva funció va canviar profundament.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

Façana del monestir de Sant Cugat el 1912
Imagen: Josep Salvany i Blanch (Biblioteca de Catalunya) · dominio público · Wikimedia Commons
311835 i després

Saquejos, materials reutilitzats i nous usos

La sortida dels monjos va deixar episodis que exigeixen matisos.

L’historiador Domènec Miquel explica que no s’ha d’imaginar una destrucció uniforme de tot el monestir. El saqueig va afectar especialment els habitatges dels monjos i els seus béns.

Es van retirar mobles i estris, però també materials constructius. La interpretació que ofereix relaciona aquells fets amb les tensions socials i amb la necessitat de recursos per construir habitatges.

Amb el temps, espais de l’antic conjunt religiós van acollir usos civils: escola, dependències municipals i fins i tot una sala de ball.

El lloc que havia representat l’autoritat senyorial va passar a acollir activitats de la comunitat.

Font: Visit Sant Cugat

Del tren a les colònies d’estiueig (32–42)

32Segle XIXLlegenda

Sant Medir i el miracle de les faves

La tradició de Sant Medir, celebrada el 3 de març, connecta Sant Cugat amb les romeries procedents de Barcelona.

El relat explica que Medir estava sembrant faves quan va passar Sever, perseguit per soldats. Quan aquests van preguntar al pagès, va respondre que l’havia vist mentre sembrava. Les faves van créixer miraculosament, i això va alterar la interpretació de les seves paraules.

És una llegenda religiosa, no una crònica verificable d’una persecució romana.

La tradició moderna de les romeries barcelonines es relaciona amb Josep Vidal i Granés, el 1830. La trobada de colles i veïns va mantenir el vincle entre el bosc, l’ermita i les poblacions de banda i banda de Collserola.

Font: Visit Sant Cugat

Romeus al camí de Sant Medir cap al 1903
Imagen: Frederic Bordas i Altarriba (Centre Excursionista de Catalunya) · dominio público · Wikimedia Commons
331877

La carretera de la Rabassada

L’obertura de la carretera de la Rabassada el 1877 va millorar la connexió amb Barcelona.

Va facilitar el transport de productes i persones, i va preparar una transformació posterior: l’arribada de visitants que començaven a valorar Sant Cugat com a lloc de descans.

La carretera representa una transició entre dues economies. Primer ajudava a moure vi i aiguardent; després contribuiria a apropar estiuejants al paisatge rural.

No va eliminar les dificultats del pas de muntanya, però va reduir l’aïllament relatiu de la vila.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

Imatges d’arxiu: exposició «Vila de Sant Cugat, 900 anys» ↗

Revolts de la carretera de la Rabassada a Collserola
Imagen: Joan Andrés de Barcelona · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
34Finals de la dècada de 1880

La fil·loxera i la crisi pagesa

La fil·loxera va devastar les vinyes del Vallès a finals del segle XIX.

A Sant Cugat, on tanta activitat depenia de la vinya, el cop va ser profund. La mort dels ceps va afectar també contractes, ingressos familiars i relacions entre propietaris i conreadors.

Els rabassaires treballaven terres alienes mitjançant contractes vinculats al conreu de la vinya. La destrucció de les vinyes va agreujar les disputes sobre la continuïtat d’aquests drets.

La imatge d’una ciutat actualment associada a rendes elevades pot amagar aquest passat d’inseguretat pagesa i lluita per la terra.

Font: Cugat Mèdia

Vista de Sant Cugat i els seus camps cap al 1890
Imagen: Frederic Bordas i Altarriba (Centre Excursionista de Catalunya) · dominio público · Wikimedia Commons
351899–1911

L’extraordinari casino de la Rabassada

El 1899 es va construir un hotel-restaurant que seria ampliat amb el Gran Casino, inaugurat el 1911.

El complex pretenia atreure visitants benestants mitjançant restauració, joc i entreteniment. Va incloure atraccions i va comptar amb un projecte de transport tramviari.

La curiositat resulta especialment cridanera quan es contemplen les seves restes actuals entre la vegetació: aquell lloc silenciós havia estat concebut com un espai d’oci modern i ambiciós.

La seva trajectòria va ser inestable. El casino va tancar poc després de la inauguració, tot i que la història del conjunt no es va acabar immediatament.

Les històries de ruïna i misteri que avui l’envolten s’han de diferenciar de les dades documentades sobre la seva activitat.

Font: Museus de Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Parc Natural de Collserola ↗

L'hotel de la Rabassada el 1899
Imagen: Frederic Bordas i Altarriba (Centre Excursionista de Catalunya) · dominio público · Wikimedia Commons
3626 d’octubre de 1917

El tren canvia el futur

L’arribada del primer tren procedent de Barcelona el 26 d’octubre de 1917 va ser un dels esdeveniments decisius de la història local.

La connexió ferroviària va facilitar desplaçaments regulars i va convertir el municipi en una destinació més accessible per a l’estiueig i, posteriorment, per a la residència permanent.

Les conseqüències van ser territorials: les cases van deixar de concentrar-se únicament al voltant del nucli històric i van aparèixer noves urbanitzacions a prop de les estacions.

El ferrocarril no només va apropar Sant Cugat a Barcelona: va ajudar a crear una nova manera d’habitar el municipi.

Font: Visit Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Cugat Mèdia ↗

Edifici històric de l'estació d'FGC de Sant Cugat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
371918–dècada de 1930

Valldoreix com a vila-jardí

El 1918 es va crear l’Associació Vila-Jardí de Valldoreix, destinada a impulsar la urbanització i els serveis.

Grans propietats es van anar parcel·lant per vendre terrenys a famílies interessades a construir cases amb jardí.

El 1925 es va sol·licitar l’autonomia municipal, tot i que el reduït nombre d’habitants censats va dificultar la iniciativa.

Aquest detall resulta revelador: podia existir una vida estacional intensa sense una població permanent suficient per sostenir determinades aspiracions administratives.

Font: valldoreix.cat

Imatges d’arxiu: valldoreix.cat ↗

Torre amb jardí al carrer Sarrià de Valldoreix
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
381919

La Floresta Pearson

El gener de 1919, un grup de propietaris va formalitzar la denominació Colònia la Floresta Pearson i va crear una associació.

La Floresta va néixer com a colònia d’estiueig, amb un paisatge condicionat pels boscos i els pendents.

El seu nom conserva la referència a Pearson, associat a l’impuls de les infraestructures que van transformar la relació entre Barcelona i el Vallès.

L’evolució posterior li donaria una personalitat social i cultural molt pròpia, però els seus orígens moderns estan vinculats a la combinació de tren, natura i segona residència.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural

Estació d'FGC de la Floresta-Pearson
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
39Primera meitat del segle XX

Mira-sol i la parcel·lació del territori

Mira-sol va participar en el procés de transformació d’antigues terres rurals en urbanitzacions residencials.

Una curiositat conservada pel museu són les llibretes de segells per adquirir solars. Se’n documenta una corresponent a la urbanització «Mirasol–Valldoreix», del 1939, i una altra de la Floresta, del 1951.

Aquests objectes mostren que l’adquisició de terrenys es podia articular mitjançant fórmules d’estalvi o de pagament acumulatiu.

Darrere l’expansió urbana hi havia també expectatives familiars: comprar una parcel·la, aixecar una casa i passar del descans ocasional a una possible residència estable.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

401921

El Celler Cooperatiu i la resposta col·lectiva

La creació del Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural i la construcció del celler el 1921 expressen la capacitat d’organització dels agricultors.

El projecte arquitectònic es va encarregar a Cèsar Martinell, figura destacada de l’arquitectura agrària catalana.

L’edifici combinava necessitats tècniques d’elaboració del vi amb una arquitectura reconeixible i ambiciosa.

Avui es pot contemplar com a patrimoni modernista; en el seu origen era una eina econòmica. La seva finalitat era millorar les condicions de treball i producció mitjançant la cooperació.

Font: Museus de Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Museus de Sant Cugat ↗

El Celler Cooperatiu de Sant Cugat il·luminat al vespre
Imagen: Pere López Brosa · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
411926

Casa Aymat i el començament d’una gran història tèxtil

El 1926 es va construir la Casa Aymat per acollir la manufactura de catifes i tapissos de Tomàs Aymat.

La instal·lació va obrir una vessant diferent de l’economia local: producció artesanal especialitzada amb ambició artística.

Convé recordar els qui van fer possible el treball quotidià. La documentació del centenari destaca les persones que tenyien llana, preparaven dissenys i teixien, moltes d’elles dones de Sant Cugat.

La història de l’art tèxtil no pertany únicament als noms famosos; també a les mans que transformaven els materials.

Font: Visit Sant Cugat

Imatges d’arxiu: centenari de Casa Aymat (Visit Sant Cugat) ↗

Casa Aymat, avui Museu del Tapís Contemporani
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
421933

El casino de la Floresta

El 21 de maig de 1933 es va inaugurar el Gran Casino Tarruell, vinculat al promotor Cayetano Tarruell.

Representava la consolidació de la vida social de la colònia d’estiueig.

La seva trajectòria posterior va ser molt diferent: l’Ajuntament el va adquirir el 1983 i, després d’una rehabilitació, va tornar a obrir el 2010 com a centre cívic.

L’edifici il·lustra com un espai creat per a l’oci d’una comunitat d’estiuejants va acabar convertit en equipament públic de barri.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural

Antic Casino de la Floresta, avui casal
Imagen: Deosringas · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

La Guerra Civil: Pins del Vallès (43–47)

431936–1939

Sant Cugat passa a dir-se Pins del Vallès

Entre l’octubre de 1936 i el gener de 1939, la població va dur oficialment el nom de Pins del Vallès.

El canvi es va produir en el context revolucionari i secularitzador de la Guerra Civil.

La nova denominació va quedar reflectida en documentació administrativa i en emissions monetàries locals. El museu conserva referències a bitllets de Pins del Vallès.

No va ser una denominació ancestral alternativa: va correspondre a un període polític concret.

Font: ddd.uab.cat

441936

Violència anticlerical i protecció del monestir

El 21 de juliol de 1936, el conjunt monàstic va patir un atac amb saquejos i destrucció d’objectes religiosos i mobiliari.

Posteriorment, la Generalitat va intervenir per protegir-lo i l’edifici va tenir diversos usos durant la guerra, entre els quals magatzem del sindicat agrícola i allotjament militar.

La història del lloc durant aquells anys conté, per tant, destrucció i accions de conservació. Reduir-la a una sola d’aquestes dimensions impediria comprendre el que va passar.

Font: Museus de Sant Cugat

451937

Un camp de golf convertit en camp d’instrucció

El 21 de març de 1937 es va inaugurar un camp d’instrucció premilitar als terrenys del New Barcelona Golf Club.

L’elecció responia a la seva comunicació ferroviària, la disponibilitat d’espai i la presència d’una masia per a funcions de comandament.

El canvi d’ús resulta eloqüent: un paisatge d’oci va passar a servir les necessitats militars de la República.

És un dels episodis que millor mostren com la guerra va alterar funcions i significats de llocs quotidians.

Font: Museus de Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Museus de Sant Cugat ↗

Masia de Can Móra, seu del Club de Golf Sant Cugat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
4630 de setembre de 1938

Les Corts republicanes a Sant Cugat

El monestir va acollir el 30 de setembre de 1938 una sessió de les Corts de la República.

Va ser la penúltima sessió celebrada en territori espanyol, precisió important perquè de vegades es presenta erròniament com l’última.

El fet va situar Sant Cugat en un moment d’abast estatal, mentre la guerra entrava en la seva fase final a Catalunya.

La fotografia dels diputats reunits dins el temple constitueix una de les imatges històriques més singulars del municipi.

Font: Museus de Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Museus de Sant Cugat ↗

471936–1939

La guerra com a refugi i la ruptura del 1939

Durant la guerra, les cases d’estiueig de sectors com Valldoreix i la Floresta van acollir persones que buscaven allunyar-se de Barcelona i dels seus bombardeigs.

El municipi va experimentar així un augment de població que no responia a un creixement ordinari.

L’ocupació franquista el gener de 1939 va posar fi a l’etapa de Pins del Vallès i va obrir la postguerra, amb repressió i ruptura de les institucions republicanes.

Les experiències van ser diverses: residents antics, refugiats, famílies d’estiuejants i combatents van compartir un territori sotmès a canvis bruscos.

Font: valldoreix.cat

Xalet d'estiueig a la rambla Verdaguer de Valldoreix
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

La ciutat actual (48–61)

48Dècades de 1950–1970

De la segona residència a la ciutat permanent

Durant la segona meitat del segle XX, va augmentar el nombre de persones que vivien tot l’any al municipi.

El creixement va incloure noves famílies treballadores, construcció d’habitatges, densificació del nucli i àrees industrials.

L’exposició històrica municipal assenyala que el 1960 encara hi havia una proporció semblant d’habitatges permanents i de temporada. Aquest equilibri aniria desapareixent.

El canvi va obligar a desenvolupar escoles, abastament, carrers i serveis per a una població estable cada vegada més gran.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

Imatges d’arxiu: exposició «Vila de Sant Cugat, 900 anys» ↗

491958

L’autonomia local de Valldoreix

El 1958 es va crear l’Entitat Local Menor de Valldoreix, origen de la seva autonomia administrativa contemporània.

És una data que convé distingir dels intents anteriors de segregació i de l’evolució posterior de la seva denominació institucional.

L’entitat permetia una administració pròpia de determinats assumptes dins del municipi de Sant Cugat.

Aquesta singularitat ajuda a explicar per què Valldoreix manté una identitat institucional i veïnal especialment marcada.

Font: valldoreix.cat

50Dècada de 1960

Sant Cugat renova l’art del tapís

La manufactura Aymat es va convertir en un focus de renovació artística, especialment amb Josep Grau-Garriga.

El tapís va deixar d’entendre’s únicament com una superfície decorativa que reproduïa una imatge. Es van explorar materials, textures i volums, i es va convertir en un llenguatge contemporani.

L’Escola Catalana del Tapís va donar a Sant Cugat un lloc destacat en aquesta transformació.

És una de les paradoxes més atractives de la ciutat: el mateix municipi conegut per l’escultura medieval va ser també un centre d’experimentació artística del segle XX.

Font: Visit Sant Cugat

Entrada del Museu del Tapís Contemporani de Sant Cugat
Imagen: Kippelboy · CC0 · Wikimedia Commons
511974–1979

Organització veïnal, títol de ciutat i democràcia municipal

En els darrers anys del franquisme, l’organització veïnal va adquirir importància en la reclamació de serveis i millores.

El museu ha dedicat una atenció específica a les mobilitzacions del 1974–1975, i recorda que la transformació urbana també es va construir mitjançant iniciatives col·lectives.

El 1978, Sant Cugat va obtenir oficialment el títol de ciutat.

El 1979, les eleccions municipals democràtiques van obrir una nova etapa de representació i gestió local.

Font: Museus de Sant Cugat

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Imagen: Deosringas · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
521983

Televisió Espanyola es trasllada a Sant Cugat

El 27 de juny de 1983 es va inaugurar el centre de producció de TVE a Sant Cugat, que va substituir els estudis de Miramar a Barcelona.

L’operació va ampliar la capacitat de producció i va vincular el nom del municipi a programes i emissions de gran abast.

L’arxiu de RTVE conserva l’anunci d’aquell trasllat, presentat com un comiat de Miramar i una benvinguda a Sant Cugat.

Des d’aleshores, per a moltíssims espectadors el nom de la ciutat va quedar associat també als estudis de televisió.

Font: rtve.es

Imatges d’arxiu: arxiu de RTVE ↗

Estudis de RTVE a Sant Cugat
Imagen: Pere López · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
5326 d’agost de 1991

Els túnels de Vallvidrera

La inauguració dels túnels de Vallvidrera va reduir notablement el temps de desplaçament per carretera cap a Barcelona.

La infraestructura va reforçar l’atractiu residencial i empresarial del municipi, juntament amb una connexió ferroviària ja consolidada.

Les conseqüències van ser demogràfiques i urbanístiques: més demanda d’habitatge, més integració metropolitana i canvis en els barris propers.

Com havia passat amb la Rabassada i el tren, una nova infraestructura va tornar a modificar la relació entre Sant Cugat i Barcelona.

Font: cugat.cat

Imatges d’arxiu: Tot Sant Cugat ↗

Boca nord del túnel de Valldoreix, a la C-16
Imagen: SastreO · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
541993

El Teatre-Auditori

L’obertura del Teatre-Auditori el 1993 va expressar la voluntat de consolidar una oferta cultural pròpia.

L’equipament va permetre desenvolupar programació de teatre, música, dansa i altres arts escèniques a l’escala d’una ciutat en expansió.

El patrimoni cultural va deixar d’identificar-se exclusivament amb la conservació del passat i es va complementar amb una infraestructura destinada a la creació i la representació contemporànies.

Font: visit.santcugat.cat

Teatre-Auditori de Sant Cugat
Imagen: Judesba · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
551994–1997

Torre Negra i l’atac al Pi d’en Xandri

La defensa de l’entorn de Torre Negra es va convertir en una causa ciutadana.

Des del 1994, la plataforma dedicada a la seva protecció va expressar l’oposició a propostes d’urbanització.

El 2 de febrer de 1997, uns desconeguts van intentar tallar el Pi d’en Xandri. L’arbre va sobreviure, tot i que va necessitar mesures de subjecció.

L’atemptat en va reforçar la dimensió simbòlica. Ja no era únicament un arbre vell: es va convertir en un referent de la defensa del territori i de la mobilització veïnal.

Els suports que l’acompanyen recorden materialment aquell episodi.

Font: Museus de Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Museus de Sant Cugat ↗

El Pi d'en Xandri el 2014
Imagen: Jorge Franganillo · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons
56Finals del segle XX–segle XXI

La gran expansió residencial

La urbanització de sectors com Volpelleres i Can Mates va ampliar considerablement la ciutat.

El creixement residencial va conviure amb l’expansió d’activitats de serveis i amb la transformació d’antics espais rurals.

Els noms conserven part de la memòria anterior: masies, famílies i termes agrícoles romanen en carrers i barris, tot i que el paisatge hagi canviat.

El Pla del Vinyet, per exemple, remet a l’antiga presència de vinyes. La ciutat contemporània continua fent servir paraules nascudes d’una geografia agrícola.

Font: Vila de Sant Cugat, 900 anys

Parc Central de Can Mates a Sant Cugat
Imagen: Till F. Teenck · CC BY-SA 2.5 · Wikimedia Commons
57Segle XXI

El patrimoni s’investiga i es reinterpreta

La consolidació dels museus locals ha permès presentar la història d’una manera més àmplia.

Les excavacions han aportat informació sobre assentaments romans, necròpolis, habitatges i espais medievals. Les col·leccions inclouen eines, objectes domèstics i testimonis del treball agrícola.

També s’ha ampliat la mirada: a més d’abats i artistes, hi apareixen treballadors, dones, famílies pageses i associacions.

La història de Sant Cugat continua canviant perquè es descobreixen materials i es formulen preguntes noves sobre els ja coneguts.

Font: Museus de Sant Cugat

582022

Torre Negra com a patrimoni obert a la ciutadania

Després de l’adquisició municipal de la finca, el juny de 2022 van començar les jornades i visites per donar a conèixer Torre Negra.

El canvi té una dimensió simbòlica: un edifici lligat durant segles al control de terres va passar a integrar-se en les iniciatives públiques de coneixement i conservació patrimonial.

La seva història permet connectar l’Edat Mitjana amb debats actuals sobre paisatge, accés i preservació.

Font: Museus de Sant Cugat

Torre Negra, edifici fortificat medieval a Collserola
Imagen: Castellbo · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
592024–2025

El Pi d’en Xandri, 250 anys i reconeixement monumental

El 2024 es van commemorar els 250 anys atribuïts al Pi d’en Xandri.

La celebració va incloure treballs de divulgació i de recuperació de la seva història.

El 2025, la Generalitat el va incorporar al catàleg d’arbres monumentals de Catalunya.

El reconeixement oficial va donar una nova dimensió a un símbol que els veïns havien fet seu molt abans.

Font: Sala de Premsa Sant Cugat

Imatges d’arxiu: Sala de Premsa Sant Cugat ↗

El Pi d'en Xandri, arbre monumental de Sant Cugat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons
602025–octubre de 2026

Una ciutat propera als 100.000 habitants

La dada oficial de població corresponent al 2025, publicada per l’Idescat i recollida per l’Ajuntament, és de 97.959 habitants.

És important datar-la: no s’ha de presentar com un recompte fet avui ni substituir-se per una projecció sense advertir-ho.

L’escala de la ciutat actual contrasta amb la petita vila pagesa medieval. La relació entre creixement residencial, serveis, mobilitat i conservació del paisatge forma part de la interpretació de la seva evolució recent.

Font: idescat.cat

612026

El centenari de Casa Aymat

El 2026, Sant Cugat celebra els cent anys de l’edifici de Casa Aymat.

La programació del centenari, prevista de maig de 2026 a maig de 2027, recupera la història de la manufactura i mostra la continuïtat de la creació artística.

La commemoració permet reconèixer tant Tomàs Aymat i Grau-Garriga com els qui van fer els treballs tècnics i artesanals.

És una bona imatge del Sant Cugat actual: una ciutat que, a més de conservar els seus monuments, continua revisant la memòria dels seus tallers, els seus treballadors i les seves formes de creació.

Esgrafiat de la façana de Casa Aymat
Imagen: Enric · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Fonts

Aquesta és una web ciutadana i independent. Les dades d’aquesta pàgina surten d’aquestes fonts, que pots consultar per saber-ne més.