Barris

La Floresta

Una antiga colònia d’estiueig entre els pins de Collserola, nascuda amb el tren.

La Floresta és un nucli residencial de Sant Cugat situat dins la serra de Collserola i separat del centre pel bosc. Va néixer el 1919 com a Colònia la Floresta Pearson, una colònia d’estiueig al costat del nou ferrocarril, i amb els anys es va convertir en barri de residència permanent. Té 4.961 habitants (2025) i una vida associativa i cultural molt pròpia, amb el Casino com a símbol.

Els barris de La Floresta

La Serreta

La Serreta

La Serreta és el barri més occidental del Consell de Barri de la Floresta, en contacte amb Valldoreix. Forma part de l’antiga Colònia la Flo…

Llegeix-ne més →
La Muntanyesa

La Muntanyesa

La Muntanyesa és un barri residencial de la Floresta situat a la part alta de l’avinguda de la Verge de Montserrat, al voltant de l’avinguda…

Llegeix-ne més →
Can Llobet

Can Llobet

Can Llobet pren el nom d’una de les dues masies sobre les terres de les quals va néixer la Floresta. A més de la masia, documentada des del …

Llegeix-ne més →
Casino

Casino

Casino és el cor històric de la Floresta: el barri de l’estació, del Casino del 1933 que li dona nom i de la Colònia Tarruell, el sector pro…

Llegeix-ne més →
Turó del Fumet

Turó del Fumet

El Turó del Fumet és el sector sud i est de la Floresta, recorregut per l’avinguda de Pere Planas i la d’Emeterio Escudero, el primer accés …

Llegeix-ne més →
Buscarons

Buscarons

Buscarons és el barri de l’extrem oriental de la Floresta, al voltant del carrer de Buscarons i del tram final de l’avinguda de Pere Planas.…

Llegeix-ne més →
Sol i Aire

Sol i Aire

Sol i Aire és un dels barris més petits de la Floresta, format per sis vies al voltant de l’avinguda de Sol i Aire i la del Llac. És residen…

Llegeix-ne més →
Collserola La Floresta

Collserola La Floresta

Collserola la Floresta agrupa el territori forestal i les edificacions disperses que envolten la Floresta dins del Parc Natural de la Serra …

Llegeix-ne més →
Mas Fortuny

Mas Fortuny

Mas Fortuny és el barri més petit de la Floresta: sis vies al voltant del camí i la plaça del Mas Fortuny, dins l’entorn forestal de Collser…

Llegeix-ne més →

On és

És al vessant de Collserola del terme municipal, al sud-oest del centre de Sant Cugat i envoltada pel Parc Natural de la Serra de Collserola; el bosc la separa del nucli urbà principal. Limita amb Valldoreix i amb les Planes, i el seu codi postal és el 08198. La línia d’FGC Barcelona-Vallès la travessa i hi té estació pròpia (la Floresta). El seu relleu és de pendents i fondalades boscoses: les fonts patrimonials descriuen la colònia com un paisatge condicionat pel bosc i l’orografia. Per a l’Idescat és una entitat singular de població amb un únic nucli, també anomenat la Floresta.

Barris que inclou

  • La Serreta
  • La Muntanyesa
  • Can Llobet
  • Casino
  • Turó del Fumet
  • Buscarons
  • Sol i Aire
  • Collserola La Floresta
  • Mas Fortuny

Orígens

Abans de la urbanització, aquests terrenys pertanyien a dues masies, Can Busquets i Can Llobet. A finals del segle XIX la fil·loxera va arrasar-ne les vinyes; les terres no es van replantar i es van posar a la venda, en part perquè quedaven al costat del traçat previst del ferrocarril elèctric que havia d’unir Barcelona amb el Vallès, les obres del qual van començar el 1912.

La urbanització va arrencar cap al 1918 en terrenys del bosc de Buscarons, per iniciativa del constructor Gaietà Tarruell i Forgues, un cerverí que havia fet fortuna a l’Havana. El gener de 1919 un grup de propietaris va oficialitzar el nom de Colònia la Floresta Pearson i va fundar l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson. El cognom recorda Frederick Stark Pearson, l’enginyer i inversor nord-americà que va finançar el ferrocarril a través de Collserola.

El tren va ser decisiu: el baixador de la Floresta Pearson es va obrir al públic el 9 d’agost de 1925, a petició dels propietaris, que van cedir el terreny de la finca de Can Llobet i van pagar-ne la construcció repartint el cost entre els veïns de la colònia. Tarruell va promoure, a més, moltes cases, dos blocs de pisos i el Gran Casino, inaugurat el 1933.

Durant els anys quaranta i cinquanta van arribar la piscina, la bolera, l’aigua corrent, més enllumenat i l’ampliació de l’estació. Als seixanta van néixer nombroses entitats esportives, escoltes i de lleure, i la colònia d’estiueig es va transformar en barri de residència permanent. La carretera de Vallvidrera (1967) i la primera escola pública (1969) van consolidar aquest canvi.

Cronologia

  1. Finales del s. XIXLa fil·loxera destrueix les vinyes de Can Busquets i Can Llobet; les terres es venen per urbanitzar.patrimonicultural.diba.cat
  2. 1912Comencen les obres del ferrocarril elèctric entre Barcelona i el Vallès a través de Collserola, finançat per F. S. Pearson.patrimonicultural.diba.cat
  3. 1918Comença la urbanització al bosc de Buscarons per iniciativa del constructor Gaietà Tarruell.patrimonicultural.diba.cat
  4. 1919-01Els propietaris oficialitzen el nom Colònia la Floresta Pearson i creen la seva associació.patrimonicultural.diba.cat
  5. 1925-08-09S’obre al públic el baixador de la Floresta Pearson, pagat pels propietaris de la colònia.patrimonicultural.diba.cat
  6. 1926Es construeix la casa de Gaietà Tarruell (av. de Tarruell, 22), obra de l’arquitecte municipal Enric Mora Gosch.patrimonicultural.diba.cat
  7. 1931S’inaugura la capella de Sant Pere.patrimonicultural.diba.cat
  8. 1933-05-21S’inaugura el Gran Casino de la Floresta, projectat per Lluís Colomer i promogut per Tarruell.patrimonicultural.diba.cat
  9. 1951Es posa la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, beneïda deu anys després (1961).patrimonicultural.diba.cat
  10. 1956Ampliació de l’estació, que dona lloc a l’edifici actual.patrimonicultural.diba.cat
  11. 1958El municipi s’organitza en quatre districtes; les Planes-la Floresta n’és un.santcugat.cat
  12. 1967-1969S’obre la carretera de Vallvidrera (1967) i la primera escola pública (1969).patrimonicultural.diba.cat
  13. 1976-1982Un col·lectiu jove autogestiona el Casino com a espai contracultural de concerts; tanca el 1982.patrimonicultural.diba.cat
  14. 1983L’Ajuntament de Sant Cugat compra l’edifici del Casino.patrimonicultural.diba.cat
  15. 2010-07-22Després d’una restauració integral, reobre com a Centre Cívic Casino la Floresta.patrimonicultural.diba.cat

Població

4.961

habitants (2025) · idescat.cat

20003.111
20053.812
20104.446
20154.416
20204.761
20214.862
20224.907
20234.955
20245.005
20254.961

Segons el Nomenclàtor (xifres a 1 de gener), la Floresta va passar de 3.111 habitants el 2000 a 4.961 el 2025, un augment de prop del 60 %. El creixement més gran es va produir la primera dècada del segle; entre 2010 i 2015 la població es va estancar i després va tornar a pujar fins al màxim de 5.005 habitants el 2024. El 2025 hi viuen 2.431 homes i 2.530 dones, al voltant del 5 % dels 97.959 habitants del municipi.

Patrimoni

Casino de la Floresta

Edifici noucentista projectat per Lluís Colomer i inaugurat el 21 de maig de 1933 com a Gran Casino, construït damunt del túnel núm. 5 d’FGC. Propietat municipal des del 1983 i centre cívic des del 2010. Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).patrimonicultural.diba.cat

Casa de Gaietà Tarruell

Casa neoclàssica d’influència italiana (av. de Tarruell, 22), construïda el 1926 per l’arquitecte Enric Mora Gosch per al promotor de la colònia. BCIL, de propietat privada.patrimonicultural.diba.cat

Estació de la Floresta – Pearson

Estació d’FGC (pl. de Miquel Ros). El baixador es va obrir el 1925; l’edifici actual, de dues plantes amb porxo de cinc arcs i d’inspiració mediterrània propera al noucentisme, és de l’ampliació del 1956. Protegida com a BPU.patrimonicultural.diba.cat

Església de Nostra Senyora de Montserrat

Parròquia del barri (av. de la Verge de Montserrat, 47), d’estil historicista medievalitzant; primera pedra el 1951 i benedicció el 1961.patrimonicultural.diba.cat

Xalet al passeig de la Floresta, 43

Xalet eclèctic de cap als anys vint, exemple de les primeres cases d’estiueig de la colònia.patrimonicultural.diba.cat

Serveis

Equipaments

Casino de la Floresta (Centre Cívic)

centro cívicoC. del Casino, 27

Consultori La Floresta

consultorio de atención primariaC. de Pearson, 36

Escola La Floresta

escuela pública (infantil y primaria)Camí de Can Pagan, s/n

Llar d’infants La Mimosa

escuela infantil públicaC. del Ginjoler, 8

Pavelló La Floresta

instalación deportivaC. del Ginjoler, 6

Piscina Municipal La Floresta

piscina municipal de veranoC. del Ginjoler, 6

Estació FGC La Floresta

estación de ferrocarrilPl. de Miquel Ros

Natura

Tot el barri està envoltat pel Parc Natural de la Serra de Collserola, del qual prop del 44 % és al terme de Sant Cugat. L’estació de la Floresta és una de les portes d’accés al parc, i des del barri surt la ruta a peu la Floresta – Rabassalet (5,7 km, unes 3 hores, fàcil). Es recomana anar per camins senyalitzats, portar aigua (la majoria de fonts no són potables) i els gossos lligats.

Com arribar-hi i moure’s

Estació d’FGC la Floresta (línies S1 i S2 de la línia Barcelona-Vallès). Autobusos urbans: L3 les Planes – la Floresta – FGC Sant Cugat i L4 la Floresta (Bus Barri). Interurbà MB3 FGC la Floresta – Molins de Rei. Horaris vigents a fgc.cat i santcugat.cat.

Veure al directori →

Festes

Festa Major de la Floresta

Dos caps de setmana de juliol (el 2026, del 10 al 12 i del 16 al 19 de juliol).
Comença amb el pregó i inclou concerts, espectacles, activitats infantils, competicions esportives i àpats populars, com la Trobada de Paelleres i Paellers a Can Llobet. L’organitzen les entitats del barri.patrimonicultural.diba.cat

Curiositats

  • El Casino es va aixecar damunt del túnel núm. 5 del ferrocarril d’FGC.
  • L’estació no la va construir la companyia per iniciativa pròpia: la van demanar els propietaris, que van cedir el terreny i van pagar l’obra a escot.
  • El cognom Pearson del nom original recorda l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, que va finançar el tren a través de Collserola.
  • Als anys setanta el Casino va ser un casal autogestionat i escenari de grans concerts, convertit en símbol d’aquella època.